Un Eremita Dit Onofre

Conten que un bon dia Onofre –quan encara no era sant– va decidir menar la dura i ingrata vida d’eremita. En conéixer la notícia un cosí germà seu dit Nicèfor, empés per una malsana rivalitat, va comentar: “Si ell pot, jo també”. I allà que se’n van anar els dos parents a començar una nova existència en un solitari racó de la muntanya.

Amb molta alegria rebé un pobre captaire la roba i les sabates del futur sant, el qual havia fet la promesa de no posar-se mai més cap peça de vestir ni calçat i de no tallar-se els cabells ni afaitar-se, ja que considerava que eren vanitats que no s’avenien amb el seu nou estat. El seu cosí –amb no massa bona gana– va fer el mateix.

Des de l’alba fins a l’hora de sopar resaven infatigablement. Les úniques pauses que feien les destinaven a tallar llenya per a l’hivern, a recol·lectar els fruits silvestres de què es nodrien o a proveir-se d’aigua de la font més pròxima. A Onofre, malgrat l’escassesa, sempre se’l veia content; en canvi, a Nicèfor aquella vida cada dia se li feia més difícil de suportar, però no gosava confessar-ho perquè temia que el seu cosí el menyspreara.

Passaven els anys i Nicèfor se sentia més i més desgraciat. Un trist dia, Onofre el va veure tan abatut que no va poder estar-se de preguntar-li el motiu. Un riu de llàgrimes va impedir que contestara immediatament. Quan es va assossegar, li ho explicà tot i li demanà perdó. Onofre el va mirar compassiu i li digué:  “No puc perdonar-te perquè l’ofés no sóc jo. La teua manca de sinceritat només t’ha danyat a tu i, si no hi poses remei, seguirà fent-ho”.

Nicèfor, conscient del greu error que havia comés, abandonà la vida d’eremita i se’n tornà cap a la ciutat. Allí aprengué l’ofici que més li agradava: el de forner. Anys després, es casà amb la filla de l’amo de la fleca on treballava. Formaren un matrimoni ben avingut i la seua ancianitat fou tranquil·la i feliç, envoltats d’una nombrosa descendència que havien educat en l’amor a la sinceritat i en la creença que l’autoengany és un dels pitjors pecats, perquè qui fingeix ser allò que no és ni es respecta, ni respecta ni és respectat.  

ESTE ARTICULO ES SOLO INFORMATIVO TIENEN QUE CONSULTARLO Y VERLO EN SU WEB ORIGINAL.
© RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS DEL AUTOR
Anuncios

Publicado el 02/07/2014 en LEYENDAS. Añade a favoritos el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: